dilluns, 17 de desembre del 2012
Pas del temps
Aquell dia vaig eixir de casa amb la decisió de començar un nou camí ple d’altibaixos, molts camins creuats, camins tancats, camins sense tancar amb moltes curves i sense final a la vista.Caminant, caminant em tope amb un bosc en el que trobe moltissims pins que porten tota la vida en eixe bosc, aquest bosc es molt oscur; encara que algun raig de llum troba un lloc pel qual es fica i es deixa veure, pero no em vaig quedar molt i vaig seguir el meu camí.Derrepent em trobe una cafetera la qual em vaig quedar observant mitja hora, i després d’eixa mitja hora la vaig agafar i me la vaig emportar. A l’hora vaig pujar una lloma i vaig encontrar un llac amb l’aigua molt turbia, no es veu res, i molt en calma. La vaig observar molt de temps, pero vaig decidir seguir el meu camí.Caminant, caminant em vaig trobar amb un mur, i vaig saber que el meu camí habia arribat al seu fí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada